1. |
Que m'abrasava
01:38
|
|
||
Jo estava que m'abrasava
per s'amor d'un jovenet.
Com més bevia, més set;
s'aigua no m'assaciava.
Com més bevia, més set;
s'aigua no m'assaciava.
|
||||
2. |
Ell i ella
02:22
|
|
||
Tant de temps esperant,
ja no ho vull, és massa tard.
Tant de temps esperant,
ja no puc, me n'he d'anar.
Pens en ell i pens en ella.
Te jur que no sé què fer.
Pens en ell i pens en ella.
Ara ja no puc fer més.
Ara que tot s'acaba
i en vendrà un altre,
deixa que te tengui avui, avui.
S'ombra de s'horabaixa
me diu que falten hores,
i perquè tu te'n vagis
i jo no ho vull, no ho vull.
Tant de temps esperant,
ja no ho vull, és massa tard.
Tant de temps esperant,
ja no puc, me n'he d'anar.
Pens en ell i pens en ella
te jur que no sé què fer.
Pens en ell i pens en ella.
Ara ja no puc fer més.
|
||||
3. |
Estròfica
02:43
|
|
||
Quan jo te cant, no puc fugir
darrere una porta tancada.
Hi ha cent cavalls i crec que ja m'han sentit.
Volen venir i per això baixaran de sa muntanya
per escoltar tot lo que t'he de dir:
I el cel s'obrirà i enmig de la mar
brollarà una font d'aigua dolça.
Els peixos perdran los seus naturals delits. (ah)
I enmig d'un gran foc, que ho podrà tot
sentirem de ben enfora
paraules de dol convertides en crits.
Llamp foc vent
mort fred dol,
qui decideix un ordre?
Cel mar sol
un camí,
qui mos podrà salvar?
Què quedarà d'això?
Què quedarà de mi?
Digue'm si mentrestant
d'aquí podrem fugir.
Escolta aquest cant,
t'estic explicant,
que passaran ses següents coses:
El cel davallarà i tot s'enfonsarà,
només suraran ses muntanyes.
Me dones sa mà, es perdó bastarà?
I qui soc jo per respondre't?
Jo cant aquest cant que està levitant per damunt de totes ses coses!
Creus que no passarà? Que te salvaràs?
Te penses que no ets com es altres?
T'estàs equivocant, desafiant, s'ordre natural de ses coses.
Pensa un poc més, mira més enllà, ho podràs sentir si t'esforces.
Arriba es final i arriba amb totes ses forces!
Què quedarà d'això?
Què quedarà de mi?
Digue'm si mentrestant
|
||||
4. |
Enveja
02:00
|
|
||
No és que molis, tens col·legues
que te fan molar.
D'on te diuen? Tu me sones.
On t'he d'ubicar?
No em segueixis, no me miris,
no saps res de jo.
Ho estudies i ho practiques.
Mai te sortirà, há!
Envejosa, toca lo que toca.
T'he regalat un punyal,
per anar matant aquest mal.
De sa font beuré fins a llevar-me sa set.
De sa font beuré fins a llevar-me sa set.
|
||||
5. |
Olivera
03:33
|
|
||
Olivera verda i grisa,
més antiga que aquest món,
ets arrel que lliga vides,
ets treball i ets amors.
T'he cantat des de petita
totes ses meves cançons.
Olivera verda i grisa,
més antiga que aquest món.
Olivera, olivera, més antiga que aquest món.
Olivera, olivera, i ara queden ses cançons.
I ara que desapareixes,
entre tots aquests records,
seràs sempre olivera
es principi des meu tot.
Olivera, olivera, més antiga que aquest món.
Olivera, olivera, i ara queden ses cançons.
|
||||
6. |
Camí amunt
04:17
|
|
||
Partiré enfora d'aquí,
a sa muntanya faré es meu niu.
No m'escriguis, no sabràs on trobar-me.
Partiré un temps, m'he d'aclarir,
lluny des ecos de plàstic i
desferrar-me d'ecos i crits
que em governen.
Intent ser forta i no pensar
que enrere deix tot allò que he estimat.
Partesc camí amunt
per poder mirar lluny.
Entenc qui soc quan mir es recorregut.
Partesc camí amunt
per poder mirar lluny.
Me'n vaig, partesc d'aquí, adeu.
Partiré enfora d'aquí,
a sa muntanya faré es meu niu.
No m'escriguis no sabràs on trobar-me.
I si me perd cercant hauré trobat
tot allò que ensenya es passat.
Me'n vaig de casa per camins que no s'ensenyen.
Intent ser forta i no pensar
que enrere deix tot allò que he estimat.
Partesc camí amunt
per poder mirar lluny.
Entenc qui soc quan mir es recorregut.
Me'n vaig, partesc d'aquí.
Es sol també il·lumina rutes que em fan sentir a prop de mi.
|
||||
7. |
Tonada de segar
03:05
|
|
||
Segadors de Son Mieres,
i quan acabau de segar?
I quan figaflors hi haurà?
I herba per ses voreres.
Ai, segadors de Son Mieres.
I venia de Son Ramon
de segar sa romeguera
i vaig perdre sa somera,
i mal d'altris rialles són.
Ai, venia de Son Ramon.
|
||||
8. |
Persones
03:24
|
|
||
Es éssers humans fan coses molt rares.
Tots s'ofeguen si xerren davall s'aigua.
Esperen en fila, seuen o se maten,
expulsen cossos de dins d'un altre.
Pugen ses muntanyes, pinten persianes,
saben quasi de tot lo que fa falta.
Torturen es moixos i després s'amaguen;
es éssers humans fan coses molt estranyes.
Digue'm quantes sensacions
s'han perdut en aquest món.
Intuesc desconnexions,
serà que no hi som del tot.
Hi ha dies que plou i dies que apaguen
ses rutines interminables.
Muntanyes davant i passes darrere,
m'estimares quan tot ja anava bé,
quan tot ja anava bé.
Digue'm quantes sensacions
s'han perdut en aquest món.
Intuesc desconnexions,
serà que no hi som del tot.
|
||||
9. |
Canta para seguir
03:30
|
|
||
Vuelvo a aquel lugar.
Quiero mirar atrás.
Yo no sé si cambié
o cambió aquel lugar,
pero sé que la fe me sacó de aquella oscuridad.
Un sueño
a lo lejos
que vive volando
en el medio
del puente del tiempo muerto,
alguien que escucha mi voz
en el viento.
Canta para seguir,
canta para vivir,
¿Qué hay después de este mar?
Hay otro Miramar.
La Vidente Valiente revela en su mente
un futuro lugar para gente corriente.
|
||||
10. |
Tonada de collir figues
03:35
|
|
||
A sa nostra figueralera,
i un fracàs li ha passat,
a sa nostra figueralera.
I pensant en s'enamorat
va caure de sa figuera.
Ai, sa nostra figueralera!
Sa nostra figueralera,
i ha caiguda d'un cimal,
sa nostra figueralera.
I diu que no s'ha fet mal,
ai, perquè no s'enriguen d'ella.
Ai, sa nostra figueralera!
Ai, perquè ho són alacantines,
roges, i no me n'amag.
Ai, no n'he menjada cap.
|
Júlia Colom IB, Spain
A magnetic voice and a captivating Spanish guitar backed by electronic textures. Júlia Colom’s debut album breaks the past and present timeline celebrating the many lives that songs partake.
Streaming and Download help
If you like Júlia Colom, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp